LA FI, Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

RESUM

Aquest conte podríem dir que són les memòries del propi Pere Calders, tot i que se sap del tot.  Comença explicant un record del passat en el que ell estava per Barcelona i una gitana li va dir que prediria el futur i, com que el preu era econòmic, va accedir. La dona digué que moriria agafat per una bicicleta i el protagonista, davant d’aquest fet, no es va immutar. Des d'aquell moment, no podia deixar d'imaginar-se com seria el dia de la seva mort: tindrà una edat indefinida, segurament portaria pocs anys d’exili; duria un barret verd, tot i que ell mai n'ha tingut cap i; quan gairebé no tingui facultats per reconèixer el món, el vindran a veure els seus amics a l’hospital i ell farà un esforç per mostrar les seves conviccions. Aquí acabaria tot. Els seus companys tractaran la situació amb ironia i un d’ells recitarà una oració fúnebre i el protagonista podrà passar al cel una llarga temporada.

TEMPS I ESPAI

El conte el situem a Barcelona, tot i que podríem incloure l'hospital, on el protagonista s'imagina que passarà les seves últimes hores. Tal i com ens indica el primer paràgraf de la narració, el temps intern el podem situar poc després de la Guerra Civil, ja que parla del seu exili a Mèxic.

PERSONATGES

·         Narrador: amb un caràcter pessimista i crèdul.

·         Gitana: dona que li llegeix el futur per guanyar-se uns diners.

SIGNIFICAT

Aquest conte ens vol transmetre la idea del tòpic literari Carpe Diem, aprofita el moment. Mitjançant l'actitud del protagonista, ens vol dir que no hem de preocupar-nos pel futur, i menys per la nostra mort, hem de viure el dia a dia per després no mirar enrere i pensar que hem desaprofitar la vida.

EL PROBLEMA DE L'ÍNDIA, Cròniques de la veritat oculta, de P. Calders

RESUM

El personatge principal se’n va a Benarés, a l’Índia. Quan va sortir de l’hotel on s’havia allotjat, el sorprèn veure una vaca que caminava sola per la vorera i alerta a un policia local. El policia li diu que la vaca els guarda i que no li faci res; el que ha de fer el protagonista és canviar de camí i no causar-li cap molèstia a l'animal, com fa la resta dels habitants. Com era tan galant, va anar a buscar un ram de flors per una noia anglesa de la que s'havia enamorat. Però una vaca el va veure de lluny i va venir a menjar-se el ram, sense que ell pogués fer res, estava obligat a donar-li. Com no volia que això el tornés a passar, va anar a la floristeria i va encarregar dos rams: un d’econòmic, que li donaria a la vaca, i l’altre opulent, que li donaria a l'anglesa. Va començar a fer el seu camí i es va tornar a topar amb una vaca, que li va menjar el ram econòmic. El policia, que ho havia vist, li va donar les gràcies en nom de l’Índia per oferir el seu regal a la vaca. Aleshores, el protagonista li va explicar que el ram que s’havia menjat era de baixa categoria i que tenia l’altre que era de bona qualitat. Al sentir això, el policia es va enfadar i el va detenir per cometre el delicte de fer-li una trampa a una vaca sagrada. Va estar tres mesos a la presó.

 

PERSONATGES

·         Protagonista: home europeu, molt galant amb les dones. És escèptic ja que creu que la divinització de les vaques és una ximpleria sense cap mena d’importància però, que l’acabarà duent a la presó.

·       Policia: gran defensor de les vaques ja que té molt interioritzat, al igual que tota l'Índia, que aquest animals són sagrats.

 

SITUACIÓ I TEMPS

L’acció succeeix a Benarés, una ciutat del sud del riu Ganges, a l’Índia; es tracta d’una de les set ciutats sagrades de l’hinduisme. El temps està en passat i l’acció dura un dia, des que arriba fins que és detingut.

 

SIGNIFICAT

Hem de ser més respectuosos i coneixedors dels costums sagrats o de les lleis de les religions establertes en altres països que no siguin el nostre, i hem de comprendre la realitat que viu aquella gent ja que té una concepció molt diferent de viure la vida.

 

CIÈNCIA I MESURA, Cròniques de la veritat oculta, de P. Calders

RESUM

Hi havia una vegada un home multimilionari que vivia amb els seus tres fills en un castell. Quan els seus fills van créixer, i ell va considerar que ja tenien edat per raonar, interactuar i poder així, jugar amb el seu voltant, va encarregar a dos tècnics alemanys que construïssin una habitació de jocs, la qual s’adeqüés a les necessitats de cada un dels nens. Després de convenir el pressupost, es van posar a treballar en el projecte, començant per l'anàlisi de la capacitat cranial de cada nen, la sang i el pedigrí de cadascun d'ells. Un cop van obtenir les dades, van organitzar l'obra.

La construcció d'aquetes cambres de joc va ser molt lenta i costosa ja que hi havien vagues constants i en poc temps es trobaven molts obrers i policies morts, apart que un dels tècnics va fugir amb la germana del milionari. Tot això, era causat pels nens. No els hi agradava la idea d'una nova cambra de jocs i, per tant, es dedicaven a fer malifetes als obrers.

Un dia, el pare se’n va adonar que havia desaparegut l’arsènic. Al suposar que havien estat els seus fills, va decidir torturar-los fins que confessessin on era però, com no parlaven, va voler fer un tracte amb ells: si li deien on estava l'arsènic i deixaven de relentir  l'obra, ell els hi donaria un obrer viu. Els nens no van acceptar ja que no volien cap obrer, volien el tècnic. Cap de les parts va arribar a res clar i els nens van seguir amb les seves malifetes.

Al cap d’un temps, la cambra ja s'havia acabat i estava a punt per la seva inauguració. El milionari va preparar una gran cerimònia, on va assistir personalitats com l'alcalde. Tal i com estava previst, després un recorregut per tot el poble, els nens van estrenar la sala jugant amb cadascun dels diferents jocs, sent el dia un èxit. El problema va arribar els dies posteriors, quan els nens no volien anar a l'habitació, preferien jugar amb els gitanos que vivien al costat del castell. El pare, davant aquesta situació, va reclamar al tècnic que busqués una solució, ja que sinó, li retiraria el sou. Aquest ho va intentar lligant-los amb una cadena i dirigint-los per cadascun dels jocs amb una canya però, al cap de vuit dies, els nens van quedar sense ànima. Finalment, el milionari va optar penjar el tècnic de dalt del seu escut d’armes per tal d'acabar amb el problema.

TEMPS I ESPAI

El conte se situa en un poble alemany, on trobem el castell del milionari. Els fets succeeixen de forma lineal i, tot i que no sabem concretament quan va succeir, el conte menciona: "Encara ara, després de deu anys, no hi ha ningú que pugui explicar-se el perquè d’aquesta deserció." (pàg. 113).

NARRADOR

El narrador del conte és omniscient i narra en tercera persona. Aquest tipus de narrador és típic del conte popular.

PERSONATGES

·       Miquel, Alexandre i Patrici: els tres fills del milionari faran qualsevol cosa per tal de dificultar la finalització de la cambra de jocs.

·       El pare milionari: home que li preocupa en excés l’educació dels seus fills i considera que fins i tot en els jocs han de tenir una supervisió tècnica.

 

·       Els tècnics: dos homes que s’encarregaran de dur a terme les demandes del milionari, dissenyen una cambra de jocs especialitzada.

 

·       Obrers, policies i gents general del poble.

 

SIGNIFICAT

La ciència no pot ser aplicada a l’educació, ja que el desenvolupament dels nens no es pot entendre com una qüestió precisa i exacte, sinó qualitativa i diferent segons cada nen.

A més, s’ha tenir en compte que l’educació no s’ha d’enfocar únicament a nivell individual sinó també a nivell col·lectiu, ja que convivim en societat. Podem veure com els nens són més feliços jugant amb els gitanos, que viuen a prop de casa seva, que cadascú en el seu espai personalitzat i solitari.