CIÈNCIA I MESURA, Cròniques de la veritat oculta, de P. Calders

RESUM

Hi havia una vegada un home multimilionari que vivia amb els seus tres fills en un castell. Quan els seus fills van créixer, i ell va considerar que ja tenien edat per raonar, interactuar i poder així, jugar amb el seu voltant, va encarregar a dos tècnics alemanys que construïssin una habitació de jocs, la qual s’adeqüés a les necessitats de cada un dels nens. Després de convenir el pressupost, es van posar a treballar en el projecte, començant per l'anàlisi de la capacitat cranial de cada nen, la sang i el pedigrí de cadascun d'ells. Un cop van obtenir les dades, van organitzar l'obra.

La construcció d'aquetes cambres de joc va ser molt lenta i costosa ja que hi havien vagues constants i en poc temps es trobaven molts obrers i policies morts, apart que un dels tècnics va fugir amb la germana del milionari. Tot això, era causat pels nens. No els hi agradava la idea d'una nova cambra de jocs i, per tant, es dedicaven a fer malifetes als obrers.

Un dia, el pare se’n va adonar que havia desaparegut l’arsènic. Al suposar que havien estat els seus fills, va decidir torturar-los fins que confessessin on era però, com no parlaven, va voler fer un tracte amb ells: si li deien on estava l'arsènic i deixaven de relentir  l'obra, ell els hi donaria un obrer viu. Els nens no van acceptar ja que no volien cap obrer, volien el tècnic. Cap de les parts va arribar a res clar i els nens van seguir amb les seves malifetes.

Al cap d’un temps, la cambra ja s'havia acabat i estava a punt per la seva inauguració. El milionari va preparar una gran cerimònia, on va assistir personalitats com l'alcalde. Tal i com estava previst, després un recorregut per tot el poble, els nens van estrenar la sala jugant amb cadascun dels diferents jocs, sent el dia un èxit. El problema va arribar els dies posteriors, quan els nens no volien anar a l'habitació, preferien jugar amb els gitanos que vivien al costat del castell. El pare, davant aquesta situació, va reclamar al tècnic que busqués una solució, ja que sinó, li retiraria el sou. Aquest ho va intentar lligant-los amb una cadena i dirigint-los per cadascun dels jocs amb una canya però, al cap de vuit dies, els nens van quedar sense ànima. Finalment, el milionari va optar penjar el tècnic de dalt del seu escut d’armes per tal d'acabar amb el problema.

TEMPS I ESPAI

El conte se situa en un poble alemany, on trobem el castell del milionari. Els fets succeeixen de forma lineal i, tot i que no sabem concretament quan va succeir, el conte menciona: "Encara ara, després de deu anys, no hi ha ningú que pugui explicar-se el perquè d’aquesta deserció." (pàg. 113).

NARRADOR

El narrador del conte és omniscient i narra en tercera persona. Aquest tipus de narrador és típic del conte popular.

PERSONATGES

·       Miquel, Alexandre i Patrici: els tres fills del milionari faran qualsevol cosa per tal de dificultar la finalització de la cambra de jocs.

·       El pare milionari: home que li preocupa en excés l’educació dels seus fills i considera que fins i tot en els jocs han de tenir una supervisió tècnica.

 

·       Els tècnics: dos homes que s’encarregaran de dur a terme les demandes del milionari, dissenyen una cambra de jocs especialitzada.

 

·       Obrers, policies i gents general del poble.

 

SIGNIFICAT

La ciència no pot ser aplicada a l’educació, ja que el desenvolupament dels nens no es pot entendre com una qüestió precisa i exacte, sinó qualitativa i diferent segons cada nen.

A més, s’ha tenir en compte que l’educació no s’ha d’enfocar únicament a nivell individual sinó també a nivell col·lectiu, ja que convivim en societat. Podem veure com els nens són més feliços jugant amb els gitanos, que viuen a prop de casa seva, que cadascú en el seu espai personalitzat i solitari.