domingo, 8 de diciembre de 2013

LEDA, Bartolomeu Rosselló-Pòrcel


L’aigua rissa un aire fi
-estrofa de blaus, carícia-
i acusa sedes recents,
presó de llunes fingides.

Sobre el cristall, una obaga
divina fressa lasciva.
Ones i plomes en flagell.
Nervi de roses. Enigma.

Marbres de l’instant s’encenen
vora la fuga imprevista.
Pompa, silenci, fatiga.

Corba de blancs i d’espines.
L’escenari entremalia
la procacitat maligna.

 

El poema Leda és un sonetí heptasíl·lab que alterna versos blancs i versos d’una única rima assonant (–A–A –A–A  –AA –AA).
Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d'Esparta. Un dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit. De resultes, Leda pongué dos ous. D'un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.
El poema comença descrivint d'aigua que està en calma amb petits moviments de l'aire. En el reflex que l'aigua, es veu una part ombrívola en la que s'està cometen un delicte carnal, amb els nervis a flor de pell, que es vol mantenir amagat. Han d'estar atents per si els descobreixen poder fugir sense ser vistos. Tot junt es una escena insolent, desvergonyida i maligna.
Leda pertany a Quadern de Sonets, llibre publicat al 1934 que es caracteritza amb la imitació dels poetes clàssics amb la complexa elaboració dels poemes amb una sintaxi simple però amb unes descripcions molt detalles, en general, presenta un discurs més treballat, camí de l'aprenentatge. També apareix la paraula amb connotacions negatives com  "obaga divina fressa lasciva" o "la procacitat maligna".
En aquest poema, Roselló-Pòrcel explica un mite que altre poetes ja havien poetitzat però, a diferencia d'ells, el nostre autor fa un exercici d’estil en què no es desenvolupa l’assumpte del mite ni es descriuen el cigne  i el seu moviment, sinó l’efecte que aquest produeix al seu voltant.

1 comentario: