Ombres, detureu el pas
davant la vella
rondalla.
El paisatge era senzill
de ductilitats
extremes
Jo era el pelegrí
sorprès
repetint-se les
excuses.
L’horitzó era
fatigat
d’unes veus massa
llunyanes.
Un primer terme de
llums
feia plorar el
capvespre.
Indicis de
veritat.
Sageta en tots els
presagis.
Entre udols de sang i pols,
esdevingué l'aventura.
El primer vers és que dóna nom a
aquest poema de Rossellò-Pòrcel, un dels primers que va escriure en la seva
curta però intensa trajectòria poètica. El poeta, que no volia ser esclau de la
rima, utilitza el vers lliure per poder expressar-se amb total llibertat en
aquests 14 versos heptasíl·labs.
El poema comença demanant que el
temps es pari, que les coses, i per tant les ombres, es deturin en aquell
instant. Suposem que és perquè es troba davant d'un paisatge que el fascina i
per això als següents versos els descriu. El paisatge era de grans dimensions, ho
metaforitza a partir de la ductilitat, qualitat que tenen els metalls
d'estirar-se sense trencar-se. Continua anomenant-se a sí mateix "peregrí
sorprès" que busca excuses, podem entendre que es troba a un país estranger
i que aventurar-se en ell li fa por.
Aquest indret desconegut encara li sembla llunyà, a l'horitzó, tot i que
ja comença a escoltar algunes veus. Amb aquests sons arriba la posta de sol, el
cel s'omple de colors càlids i potents com el vermell, que il·luminen la
veritat i les prediccions del poeta davant la nova aventura.
Aquest poema pertany al recull Nou Poemes, que es veu caracteritzat per
l'atenció especial que mostra pels elements crepusculars, en aquest cas el
capvespre; l'ús d'una sintaxi poc elaborada amb frases curtes i tallants i la
introducció de continguts reflexius a través del paisatge, com una posta de
sol. Aquest llibre va ser escrit al 1993, data en la que Rosselló-Pòrcel va fer
un Creuer Universitari pel Mediterrani. El viatge, de quaranta-set dies de
travessia, amb la visita de llocs exòtic com Tunis, El Caire, Istanbul,, Atenes
i Nàpols, entre altres, ciutats que potser li van servir d'inspiració un vespre
al vaixell mentre veia pròxim aquell món desconegut, per això el qualificatiu
de "peregrí". També pertany al moviment simbolista que, a primera
vista, ja apareix a l'estructura del poema amb l'ús del vers lliure. Les
sensacions que li produeixen la posta de sol a Rosselló-Pòrcel són constants en
tot el poema, ja que el descriu amb tot detall per tal de que el lector també
es pogui imaginar el paisatge i pugui sentir el que ell sentia en el moment,
tot i que no ho fa de manera directa, intenta suggerir.
Ombres, detureu el pas... és un poema difícil de situar, pertany al moviment
simbolista per tant, el que vol donar a entendre l'autor amb els seus versos pot
ser símbol d'una reflexió que no té cap relació amb el parafrasegi. Alhora de relacionar-ho amb es
característiques del moviment del moment o del propi autor, es troba certa
facilitat ja que al ser un dels primers poemes estava molt influenciat i els
trets d'aquestes hi destaquen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario