LLEIALTAT, Josep Carner

El seny és esmussat, l’ull es desmenja

de l’esblaimat dibuix de l’aparent;

enllà de ma finestra indiferent

s’arroseguen les esmes d’un diumenge.
 

Que vanament aquell tapís no penja!

El cos suau, la cara resplandent

apaguen, en final desvagament,

la deessa que riu i la que es venja.
 

Ans que la nit final em sigui a punt,

al fatídic avui tombo la cara;

tan envilit, em sembla ja difunt.
 

I un nou esclat de fe m’anima encara,

i torno, cor batent, a la llum clara

per galeries del record profund.

 

Vocabulari:

·         Esmussat: soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable.

·         Esblaimat: fer esdevenir d’un color menys viu.
·         Esma: aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.
·         Ans: abans.

 

Aquest poema el trobem en el volum d’Absència, un volum escrit l’any 1957, durant la seva etapa de maduresa, després de realitzar els darrers anys una tasca de revisió i relectura de les seves obres, un procés iniciat amb Nabí (1941) i culminat amb Poesia (1957). Absència es un llibre incorporat a Poesia, un recull de 40 poemes sobre la pròpia experiència de l’exili i d’allò que sent. Els temes i els títols dels poemes tracten de la situació personal de Carner (De lluny estant, Lleialtat, Si em vaga...). Son poemes escrits des del record i la nostàlgia i utilitza una sèrie d’imatges recurrents sobre impressions de l’exili i la impossibilitat de retorn.

Concretament, el títol s’anomena Lleialtat, ve donat per la declaració de principis de l’autor. En base a l’última estrofa podem veure la lleialtat que l’autor presenta davant d’una situació en la que es presenta fidel a la seva terra i que tot i a vegades sentir-se derrotat sempre aconsegueix aflorar el sentiment de lleialtat cap a Catalunya.

Pel que fa al poema Lleialtat, es tracta d’un sonet (dos quartets i dos tercets), de versos decasíl·labs i rima consonant: ABBA – ABBA – CDC – DDC. 

Els dos primers quarts ens presenten una realitat dolorosa. En la primera estrofa l’autor ens diu que es vol desentendre d’una realitat que ja no li ofereix res, el seu seny es reduït i la seva perspectiva es desentén de la realitat, una realitat que es un “esblaimat dibuix de l’aparent”, es a dir, deformada per aquest passotisme que ens vol fer entendre l’autor i també una realitat que, més enllà del punt on es troba l’autor ara en temps passat va ser bona, en la que “s’arrosseguen les esmes d’un diumenge”, es a dir, on els coratges i virtuts del passat han quedat deformats. 

En la següent estrofa ens segueix insistint en aquesta situació, afegint que no es una situació que s’hagi produït envà i que no afecti, sinó que totes aquelles coses bones que hi havia abans han desaparegut deixant pas a allò dolent.

Pel que fa als dos tercets, ens presenten altre cop l’actitud que prendrà l’autor davant aquesta situació. En el primer tercet ens mostra una actitud pessimista, de decaiguda davant la realitat, dient que abans de morir deixarà d’afrontar el destí i donarà per perduda la situació, que de tant dolenta que és ja no li troba sortida.

En l’últim tercet arriba la conclusió del poema i el posicionament que pren l’autor definitivament, després de la decaiguda i de pensar que ja no val la pena seguir lluitant, ens diu que la fe torna a venir-li i torna a sentir esperança al pensar en aquell record, en les esmes d’aquell diumenge i en un passat al que ell no vol donar l’esquena.

En el poema podem distingir varies figures retòriques: personificacions com “seny esmussat”, “ull es desmenja” o “finestra indiferent”;  metàfores com “les esmes d’un diumenge” o “la nit final”) i hipèrbatons com “al fatídic avui tombo la cara” o “un nou esclat de fer m’anima.

Com a conclusió podem dir que Josep Carner mostra una profunda lleialtat a la seva pàtria mentre es veu obligat a viure en un altre país per haver estat diplomàtic del govern republicà. Cal destacar que la seva visió ja és des de la vellesa, cosa que fa que sigui més crític i realista, però sempre amb l'esperança de poder tornar algun dia a Catalunya.